Anem al teatre, amb el Club de lectura Xercavins
A través del Club de lectura Xercavins, l'Associació Cultural Xercavins, organitza una sortida per anar a veure La Corona d’espines, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), obra teatral en tres actes en vers, de Josep Maria de Sagarra, estrenada el 1930, i considerada una de les seves peces dramàtiques més rellevants i controvertides. L’obra s’inscriu dins el teatre d'anàlisi psicològic i moral de Sagarra, amb una trama intensa que gira al voltant de la mentida, violència, la redempció i l'empoderament de la dona. La trama es desenvolupa en la Solsona de 1793, on encara hi ha molta noblesa aristocràtica vinguda del camp, en el context de canvi de la revolució francesa.
La Corona d’espines és una obra escrita per Josep Maria de Sagarra l'any 1930 al final de la dictadura del general Primo de Rivera, també en un període de gran canvi, va tenir un impacte notable en el panorama teatral català de l’època, i és sovint recordada com una de les peces més ambicioses i valentes de Sagarra, que aprofundeix en els costats més foscos i contradictoris de l’ànima humana.
Petita bibliografia de Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894 – 1961) és una de les figures literàries més prolífiques i influents de la literatura catalana del segle XX. Va cultivar amb èxit la poesia, la narrativa, traduccions al català, el periodisme, les memòries i, especialment, el teatre, on esdevingué l’autor català més popular de la seva generació.
Obres destacades
Poesia
- Primer llibre de poemes (1914)
- Cançons d’arxiu (1918)
- El poema de Nadal (1931)
- Els poemes de la rosa (1957)
Teatre
- La Corona d’espines (1930)
- L’Hostal de la Glòria (1931)
- El cafè de la Marina (1933)
- La rambla de les floristes (1935)
- La Ferida lluminosa (1960)
Narrativa
- Vida privada (1932) – novel·la clau de la narrativa catalana moderna
- Les hores (1952)
- La ruta blava (1964, pòstuma)
Memòries i periodisme
- Memòries (1954–1957, en 3 volums) – un fresc incomparable de la vida cultural i social barcelonina.
- Articles i cròniques publicats als principals diaris de l’època, especialment a La Publicitat, la Veu de Catalunya, el Be Negre, i Mirador i posteriorment a La Vanguardia, el Diari de Barcelona o a Destino.
