Portada de la revista Xercavins, número 103
Editorial:
Verdú i la degradació de l’art local
Què és l’art? Complexa pregunta d’ambigua resposta. El terme art té l’origen llatí en ars, traducció de la paraula grega teknè, per a nosaltres, tècnica. Així doncs, l’habilitat tècnica i el gust segons els principis estètics de cada moment cultural condueixen cap al que es coneix com a obra d’art. I aquí hi pot cabre des d’un petit gravat paleolític fins a la distribució estètica de l’urbanisme d’una gran ciutat.
Els humans, al llarg del temps hem tingut la facultat d’imitar, a la vegada que d’innovar distintes maneres de creació artística, ja sigui en arts arquitectòniques, visuals, literàries, gràfiques, sonores, ornamentals, de moviment, urbanes, etc. L’art forma i ha format part de la vida de la col·lectivitat humana des de sempre, molts cops de manera inconscient. D’aquest fet, Verdú n’és una bona mostra i on conviuen arts ben diferenciades: l’arquitectura, l’escultura, la ceràmica, el vidre, els murals, la música, el teatre, la pedra treballada, entre altres especialitats.
Entrar a Verdú i passejar per les seves places i carrers i gaudir de l’entorn estètic d’un col·lectiu rural que li dona vida és un fet que molts visitants agraeixen. Els verdunins som molt conscients dels atractius artístics locals i ens en sentim molt orgullosos. Ara bé, hi ha moments en què, per raons ben concretes, aquest fet no es dona, ans al contrari, ens fa sentir ben incòmodes. En aquest sentit podem fer referència a les cases enderrocades, sobretot les de la plaça Major, que presenten una visió ben lamentable que desmereix la bellesa de l’art urbà local.
Deplorable és també l’estat del mur de l’antic fossar, del qual Xercavins ja se n’ha fet ressò en passades revistes. Un altre fet lamentable és l’estat de la portalada romànica de l’església parroquial, del segle XIII, i considerada una extraordinària obra de l’escola del romànic tardà lleidatà. Els bacteris, els fongs, la pol·lució i la mateixa degradació de la pedra han consumit una bona part de la portalada. Un dany irreparable, ja que després de vuit segles de la seva construcció la portalada es troba en un estat força denigrat. Sembla que per fi les distintes administracions episcopals, comarcals i locals s’han posat mans a l’obra i l’església parroquial ja ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Com a mínim, amb aquesta declaració es pot començar a sol·licitar subvencions als organismes adequats per a la neteja i consolidació de la portalada, esperem que així sigui.
La portalada ens ha pervingut de mans de la història i de nosaltres dependrà deixar-la en bon estat per a les futures generacions. Tenim la responsabilitat i l’obligació de vetllar pel nostre patrimoni artístic i cultural, sigui quin sigui, i que aquest no s’acabi perdent.
